L'associació EREA ens volem fer ressò d'un article publicat a un diari digital. Es tracta d'un article a favor de la unitat del Moviment estudiantil plural, MEP. Del Joan:
Dirigit als universitaris de la UAB
Aprofitant la oportunitat que em brinda l'editorial del Grup Nació Digital, tractaré en aquest article una de les meves passions. El món universitari. I en especial: els moviments estudiantils a la UAB.
Ara que encaro la meva recta final com a universitari a la UAB -actualment en un centre adscrit formant-me en comunicació política- m'agradaria expressar algunes petites consideracions. Sobretot als activistes del "Moviment estudiantil plural" (MEP), que jo vaig anomenar en el seu moment "alternatives estudiantils" (AE). Però també, a tots els que s'estan graduant, especialitzant o fent un doctorat. El moment és idoni, perquè acabo el màster aquest juny; però abans dimitiré de totes les meves responsabilitats institucionals així com les associatives a la UAB, per tal d'impulsar la regeneració d'aquest moviment. D'aquest manera, nous estudiants agafaran el relleu més ràpid. El MEP usa diferents sigles a cada Facultat (GEB, JUNTS, EPS,etc.) però, giren entorn d'idees, formes i estratègia de representació i mobilització no violenta semblant.
En l'actualitat, s'està debatent quin és el paper que ha de jugar la nova coordinació del MEP. Alguns han optat per fer un procés opac. Jo en el seu moment vaig cedir en això; però ara mateix, no. Va ser una equivocació i faig autocrítica. Nosaltres, activistes estudiantils que havíem participat en moviments assemblearis alineats amb la línia del sindicat SEPC, entre molts d'altres universitaris; vàrem crear una coordinadora estudiantil que a l'inici es va dur a terme de forma "secreta" per por a boicots i amenaces per part de sectors d'estudiants que tots els universitaris coneixem. Per aquesta raó no voldria tornar a la mateixa equivocació. Per posar en context als universitaris, al conjunt de la comunitat universitària. Fa quasi dos anys, es va iniciar el procés de constitució d'ÈPICA. Una associació política d'estudiants que havia de coordinar les diferents associacions i grups alternatius. Fossin associacions plurals, d'esquerres o assemblees allunyades de la línia assembleària oficial.
Les etapes, els contextos i les necessitats dels universitaris havien canviat completament. Alguns dels que havíem estat distanciats entorn el debat sobre el Procés de Bolonya vàrem unir-nos.
Era necessària una Alternativa estudiantil a la UAB que agrupés totes les existents. No per dividir el moviment. Sinó per eixamplar-lo amb més activistes estudiantils, amb idees diferents. El moviment assembleari que està liderat pel SEPC, o sigui, aquelles assemblees coordinades en la Coordinadora d'Assemblees de Facultat de la UAB; s'ho va prendre malament. Ens van titllar de col·lectiu partidista, ens van relacionar amb l'OPUS DEI i ja no recordo que més. Però això és igual. Tot i que explica part dels arguments perquè es crees tal coordinadora d'estudiants alternativa: llibertat d'expressió, d'associació, etc. En realitat: hi havia molts arguments. Per pluralitzar l'espai del sindicalisme i política estudiantil. Per prioritzar els objectius més viables a mitjà termini, com ho podria ser la millora de les condicions d'estudi, de la participació estudiantil electoral i no electoral, etc. Per iniciar estratègies més mediadores basades en el diàleg. Cal que m'aturi en aquest aspecte: aquí hem trobat forces esculls. Tant pels que boicotegen xerrades. Com per algunes autoritats universitàries que són incompetents. I que en moltes ocasions resten sordes a tots els plantejaments de retallades alternatius. I de reivindicacions d'estudiants que són històriques i que encara no han trobat forma de canalitzar-se. Entre d'altres.
Finalment ho vàrem aconseguir amb molts problemes. Sobretot per divisions internes. Entre les quals hi ha una escissió bastament coneguda a Dret i Econòmiques. És per això que voldria expressar algunes qüestions a tots aquells que fora de la línia del SEPC volen refundar el projecte. El MEP es basa en la no violència. Aposta per propostes alternatives a les reformes universitàries i a bona part de la línia dels Rectors (ACUP). És plural perquè hi poden coexistir divereses associacions de facultat amb diferents estudiants amb visions no semblants, de diferents gènere, origen, edat i ideologia. És crítica amb el model neoliberal d'educació superior. Considera que la unitat entorn les propostes és molt millor que l'estratègia maximalista del "tot o res", de la "visualització del conflicte" basat en tensar...
Hi ha diverses fases d'objectius que ha anat assolint. I encara li queden. En un primer moment es va pluralitzar el moviment d'estudiants a la UAB: van néixer alternatives, JUNTS (abans de Bolonya), PUFFIL, PEF (durant) i EPA actualment EPS (postbolonya). Han augmentat al triple la participació electoral dels universitaris. Han dut a terme propostes que s'han aprovat ens les Juntes de Facultat, com per exemple una Sala d'Informàtica oberta a la Facultat de Comunicació o la creació d'una partida per a sostenibilitat i accessibilitat a Polítiques, etc. A nivell de campus, i ja parlant d'ÈPICA s'ha aconseguit difondre una targeta més barata. En algunes ocasions, i tornant a les Facultats s'han impulsat millores amb els Equips de Deganats. S'ha impulsat la figura dels delegats de classe o de curs on no existien. Però aquests només són alguns exemples i no em voldria estendre aquí: és evident que estar associat defensant els teus drets com a col·lectiu és útil!
És per això que em genera certa desil·lusió que alguns es vulguin oblidar de tot aquest patrimoni. Que vulguin veure més les equivocacions. Que tota la feina realitzada!
És bo que es regenerin les associacions, que es canviïn discursos, formes i idees però mai, destruïnt ni oblidant tot el que ha costat i hem fet pels universitaris fins avui! I sempre col·laborant si es podia amb el moviment tradicional... Per què començar de nou? L'altre dia em vàren dir perquè no hi havia moviment d'estudiants, ni assembleari, ni SEPC ni MEP, a la FUB. La resposta està clara: falta participació, responsabilitats...Ara que tenim universitaris a la UAB que participen i han engruixit el moviment en el seu conjunt; cal tornar a començar, cal tornar a equivocacions passades? Quina és la necessitat ara? No estan satisfets el conjunt dels universitaris, se'ls ha preguntat, s'han preocupat... Això sí que interessa: cal perdre el temps en batalles; altre cop?
Ara que encaro la meva recta final com a universitari a la UAB -actualment en un centre adscrit formant-me en comunicació política- m'agradaria expressar algunes petites consideracions. Sobretot als activistes del "Moviment estudiantil plural" (MEP), que jo vaig anomenar en el seu moment "alternatives estudiantils" (AE). Però també, a tots els que s'estan graduant, especialitzant o fent un doctorat. El moment és idoni, perquè acabo el màster aquest juny; però abans dimitiré de totes les meves responsabilitats institucionals així com les associatives a la UAB, per tal d'impulsar la regeneració d'aquest moviment. D'aquest manera, nous estudiants agafaran el relleu més ràpid. El MEP usa diferents sigles a cada Facultat (GEB, JUNTS, EPS,etc.) però, giren entorn d'idees, formes i estratègia de representació i mobilització no violenta semblant.
En l'actualitat, s'està debatent quin és el paper que ha de jugar la nova coordinació del MEP. Alguns han optat per fer un procés opac. Jo en el seu moment vaig cedir en això; però ara mateix, no. Va ser una equivocació i faig autocrítica. Nosaltres, activistes estudiantils que havíem participat en moviments assemblearis alineats amb la línia del sindicat SEPC, entre molts d'altres universitaris; vàrem crear una coordinadora estudiantil que a l'inici es va dur a terme de forma "secreta" per por a boicots i amenaces per part de sectors d'estudiants que tots els universitaris coneixem. Per aquesta raó no voldria tornar a la mateixa equivocació. Per posar en context als universitaris, al conjunt de la comunitat universitària. Fa quasi dos anys, es va iniciar el procés de constitució d'ÈPICA. Una associació política d'estudiants que havia de coordinar les diferents associacions i grups alternatius. Fossin associacions plurals, d'esquerres o assemblees allunyades de la línia assembleària oficial.
Les etapes, els contextos i les necessitats dels universitaris havien canviat completament. Alguns dels que havíem estat distanciats entorn el debat sobre el Procés de Bolonya vàrem unir-nos.
Era necessària una Alternativa estudiantil a la UAB que agrupés totes les existents. No per dividir el moviment. Sinó per eixamplar-lo amb més activistes estudiantils, amb idees diferents. El moviment assembleari que està liderat pel SEPC, o sigui, aquelles assemblees coordinades en la Coordinadora d'Assemblees de Facultat de la UAB; s'ho va prendre malament. Ens van titllar de col·lectiu partidista, ens van relacionar amb l'OPUS DEI i ja no recordo que més. Però això és igual. Tot i que explica part dels arguments perquè es crees tal coordinadora d'estudiants alternativa: llibertat d'expressió, d'associació, etc. En realitat: hi havia molts arguments. Per pluralitzar l'espai del sindicalisme i política estudiantil. Per prioritzar els objectius més viables a mitjà termini, com ho podria ser la millora de les condicions d'estudi, de la participació estudiantil electoral i no electoral, etc. Per iniciar estratègies més mediadores basades en el diàleg. Cal que m'aturi en aquest aspecte: aquí hem trobat forces esculls. Tant pels que boicotegen xerrades. Com per algunes autoritats universitàries que són incompetents. I que en moltes ocasions resten sordes a tots els plantejaments de retallades alternatius. I de reivindicacions d'estudiants que són històriques i que encara no han trobat forma de canalitzar-se. Entre d'altres.
Finalment ho vàrem aconseguir amb molts problemes. Sobretot per divisions internes. Entre les quals hi ha una escissió bastament coneguda a Dret i Econòmiques. És per això que voldria expressar algunes qüestions a tots aquells que fora de la línia del SEPC volen refundar el projecte. El MEP es basa en la no violència. Aposta per propostes alternatives a les reformes universitàries i a bona part de la línia dels Rectors (ACUP). És plural perquè hi poden coexistir divereses associacions de facultat amb diferents estudiants amb visions no semblants, de diferents gènere, origen, edat i ideologia. És crítica amb el model neoliberal d'educació superior. Considera que la unitat entorn les propostes és molt millor que l'estratègia maximalista del "tot o res", de la "visualització del conflicte" basat en tensar...
Hi ha diverses fases d'objectius que ha anat assolint. I encara li queden. En un primer moment es va pluralitzar el moviment d'estudiants a la UAB: van néixer alternatives, JUNTS (abans de Bolonya), PUFFIL, PEF (durant) i EPA actualment EPS (postbolonya). Han augmentat al triple la participació electoral dels universitaris. Han dut a terme propostes que s'han aprovat ens les Juntes de Facultat, com per exemple una Sala d'Informàtica oberta a la Facultat de Comunicació o la creació d'una partida per a sostenibilitat i accessibilitat a Polítiques, etc. A nivell de campus, i ja parlant d'ÈPICA s'ha aconseguit difondre una targeta més barata. En algunes ocasions, i tornant a les Facultats s'han impulsat millores amb els Equips de Deganats. S'ha impulsat la figura dels delegats de classe o de curs on no existien. Però aquests només són alguns exemples i no em voldria estendre aquí: és evident que estar associat defensant els teus drets com a col·lectiu és útil!
És per això que em genera certa desil·lusió que alguns es vulguin oblidar de tot aquest patrimoni. Que vulguin veure més les equivocacions. Que tota la feina realitzada!
És bo que es regenerin les associacions, que es canviïn discursos, formes i idees però mai, destruïnt ni oblidant tot el que ha costat i hem fet pels universitaris fins avui! I sempre col·laborant si es podia amb el moviment tradicional... Per què començar de nou? L'altre dia em vàren dir perquè no hi havia moviment d'estudiants, ni assembleari, ni SEPC ni MEP, a la FUB. La resposta està clara: falta participació, responsabilitats...Ara que tenim universitaris a la UAB que participen i han engruixit el moviment en el seu conjunt; cal tornar a començar, cal tornar a equivocacions passades? Quina és la necessitat ara? No estan satisfets el conjunt dels universitaris, se'ls ha preguntat, s'han preocupat... Això sí que interessa: cal perdre el temps en batalles; altre cop?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada